És indubtable que, amb els anys, hi ha un progressiu procés de maduració en les propostes del novel·lista, però sempre a partir d'unes preocupacions similars. Des d'un punt de vista estrictament literari els dos elements més destacables de L'ombra de l'eunuc són els dos mateixos que trobem en les obres anteriors de l'autor: el treball tècnic amb la figura del narrador i el domini dels recursos literaris a l'hora de construir i estructurar l'acció. Si en les altres novel·les aquests dos aspectes eren importants, ara acaben convertint-se en l'essència de l'obra, en allò que li dóna autèntic sentit. Fixem-nos primer en la figura del narrador. Ja anteriorment, especialment a Senyoria, Cabré prescindia del narrador convencional i creava un relat capaç d'integrar el punt de vista, el pensament i fins i tot el llenguatge de cada un dels personatges sense necessitat de donar-los la paraula explícitament. A L'ombra de l'eunuc la corda encara queda una mica més tensada. No només es combina l'estil directe i l'indirecte sinó que també es barreja la primera persona i la tercera. Resultat: definitivament el narrador com a tal i la perspectiva d'un punt de vista desapareixen. El que queda és únicament la narració (anava a dir la història), una narració capaç d'integrar la totalitat, com aquest hipotètic narrador en el qual es barreja tot. Es tracta certament d'un recurs arriscat, que situa sovint el text al límit de la gramaticalitat i que ens acosta a l'estètica de la dissonància, però que funciona perquè la idea es complementa amb un treball de llenguatge meticulós una de les principals virtuts del llibre-, cosa que ajuda a donar naturalitat a un registre que sense un bon domini de l'ofici hagués pogut quedar-se en la simple artificiositat.
El treball amb el narrador per tal de donar prioritat a la narració per damunt del punt de vista i facilitar la integració de coses diverses ens condueix fins a una de les qüestions decisives de l'obra: l'intent d'integrar la totalitat en la història i, per tant, de construir una mena de novel·la total. No deu ser casualitat que el relat comenci amb un “al cap de molt temps de tot” i acabi precisament amb “una profunda enyorança de tot”. Entremig d'aquestes dues referències explícites al tot el que hi ha precisament és la història. Aquest element ens remet directament al segon aspecte a considerar: la construcció de l'acció. A partir del temps narratiu real del sopar dels dos el que es planteja és una mirada enrera. La novel•la no és altra cosa que aquesta mirada al passat. I serà una mirada polièdrica capaç d'integrar tots els diferents elements que el conformen: la vida del protagonista, els antecedents familiars, etc. Les diferents cares del poliedre van prenent forma a través de les accions paral•leles interrelacionades de Miquel Gensana i el seu oncle Maurici. És una estructura ben compensada pel que fa a l'entrada progressiva de Maurici i per evitar de caure en una doble acció massa diferenciada. Al darrera hi ha els diferents moviments del concert d'Alban Berg, un nivell d'estructuració que pot semblar sobreposat però que no ho és en absolut mica en mica anem descobrint la importància que té- i que fins i tot justifica les repeticions quasi melòdiques, les quals semblen ben bé represes de temes musicals.
Del Pròleg a L'ombra de l'eunuc en l'edició 'Biblioteca Jaume Cabré' Ed. Proa Barcelona 1998